Índex
1- El procés de la comunicació:
Informació:
Podem definir informació com el fet de processar, manipular i organitzar dades d'una forma que proporcionen coneixement.
Es realitza mitjançant l'establiment de símbols i codis que permetin codificar i descodificar la informació. Són exemples els llenguatges parlats, escrits, visuals, etc.
Comunicació:
Podem definir la comunicació com el procés de transmissió d'informació entre un emissor i un receptor, que poden actuar amb reciprocicitat.
Veure imatge
Descripció dels elements de l'esquema:
Es realitza mitjançant l'establiment de símbols i codis que permetin codificar i descodificar la informació. Són exemples els llenguatges parlats, escrits, visuals, etc.
Comunicació:
Podem definir la comunicació com el procés de transmissió d'informació entre un emissor i un receptor, que poden actuar amb reciprocicitat.
Veure imatge
Esquema transmissió i recepció
Descripció dels elements de l'esquema:
- Missatge: Dades o informació a transmetre.
- Codi: Conjunt del símbols que usem per representar la informació.
- Emissor: Element transmissor del missatge codificat.
- Receptor: Element receptor del missatge codificat
- Descodificador: Interpretació dels símbols que representen la informació
- Canal: Lloc per on passa la informació.
- Interferències: Elements que influeixen sobre el canal de transmissió i dificulten la recepció correcta del missatge original.
Evolució de les tecnologies de la comunicació:
Ràpida evolució de les telecomunicacions a partir del desenvolupament de les tecnologies:
- Elèctrica. (Medi i suport de la transmissió ...)
- Electrònica. (Emmagatzenament, tractament de la informació...)
- Informàtica. (Intel·ligència artificial, robotització...)
- Espacial. (Mitjans espacials, satèl·lits...)
Cronologia de les telecomunicacions:
Telègraf: primera tansmissió Manchester- Liverpool 1836 usant codi morse.
Telèfon: 1854 Antonio Meucci. 1876 Graham Bell patenta el primer telèfon amb cable elèctric.
Telègraf sense fils: el 1901 Marconi aconsegueix la primera transmissió transatlàntica (França - EUA).
Ràdio: el 1920 es realitza la primera emissió comercial als EUA.
TV: primera imatge transmesa al 1925.
TVC: 1957-1961 apareix la televisió en color.
Satèl·lits de comunicació: es llança el primer satèl·lit, sputnik I, al 1957.
Fibra òptica: 1970 primera fibra òptica competent.
Microprocessador: apareix el primer microprocessado el 1971
Cronologia detallada
2 - Aparells de comunicació:
2.1 - El telègraf:
Veure informació
Veure codi morse
Funcionament de telègraf:
Demostració del funcionament real d'un telègraf
2.2 - La telefonia fixa:
Història:
Funcionament:
3 - Les ones electromagnètiques:
Una ona electromagnètica és una oscil·lació que es repeteix periòdicament. Estan formades per dos components: un component elèctric i un altre de magnètic.
Magnituds de les ones electromagnètiques
Cicle: recorregut d'una oscil•lació completa.
Freqüència: nombre de cicles que es repeteixen durant un segon.
Es representa amb la lletra (F) i es mesura en hertzs (Hz)
Període: temps de durada d’un cicle.
Es representa amb la lletra (T) i es mesura en segons (s)
Amplitud: valor màxim de la oscil•lació.
Longitud d’ona: distància que hi ha entre el principi i el final d’un cicle.
Es representa amb la lletra (λ) i es mesura en metres (m)
4 - Aparells de comunicació que utilitzen ones
electromagnètiques:
4.1 - La telegrafia sense fils:
Veure l'aparició i l'evolució
4.2 - La ràdio:
Història de la radio
Funcionament de l'emissor de ràdio.
Funcionament del receptor de ràdio.
Tipus de modulació
Forma de les senyals d' AM i FM: Imatge 1 Imatge 2
Accés a l'explicació dels tipus de modulació i el perquè cal modular
Forma de les senyals d' AM i FM: Imatge 1 Imatge 2
Accés a l'explicació dels tipus de modulació i el perquè cal modular
Simulador de senyals AM/FM
Experiment de modulació en AM
4.3 - La televisió:
Principi de funcionament
Colors
4.4 - La telefonia mòbil:
4.5 - El GPS:
5- Xarxes informàtiques de comunicació:
Classificació de xarxes segons el seu abast:
LAN (Local Area Network o xarxa d'àrea local)
És un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter 'local' o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un edifici, etc., és a dir, la seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant repetidors.
Algunes aracterístiques són:
La seva velocitat de transmissió de dades és alta, normalment entre 10 i 1000 Mbps.
Permet la connexió amb d'altres xarxes locals o extenses a través del fil telefònic.
Normalment aquestes xarxes acostumem a ser de caràcter privat.
Ofereixen una gran qualitat de servei i solen tenir tasses d'error molt baixes.
Classificació de xarxes segons el seu abast:
LAN (Local Area Network o xarxa d'àrea local)
És un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter 'local' o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un edifici, etc., és a dir, la seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant repetidors.
Algunes aracterístiques són:
La seva velocitat de transmissió de dades és alta, normalment entre 10 i 1000 Mbps.
Permet la connexió amb d'altres xarxes locals o extenses a través del fil telefònic.
Normalment aquestes xarxes acostumem a ser de caràcter privat.
Ofereixen una gran qualitat de servei i solen tenir tasses d'error molt baixes.
MAN (metropolitan area network o xarxa d'àrea metropolitana)
Les xarxes d'àrea metropolitana permeten assolir un diàmetre entorn dels 50 km. Aquest diàmetre es considera suficient per abastar una àrea metropolitana. Inclouen una ciutat i se'n poden connectar moltes entre si, formant mes xarxes.
Permeten la transmissió de veu, dades i vídeo.
Normalment s'apliquen a nivell corporatiu, per a corporacions que compten amb múltiples dependències en la mateixa àrea metropolitana.
La seva velocitat de transmissió de dades és alta, normalment entre 10 Mbps i 10 Gbps (depenent del medi de transmissió).
Permet la connexió amb d'altres xarxes locals, metropolitanes o extenses a través del fil telefònic.
Aquestes xarxes poden ser de caràcter públic o privat.
Ofereixen una gran qualitat de servei i solen tenir tasses d'error baixes.
WAN (Wide Area Network o xarxa d'Àrea estesa)
És un tipus de xarxa informàtica que destaca per la seva grandària, capaç de cobrir distàncies des de 100 Quilòmetres a 1000, acostumen a traspassar límits municipals, regionals o estatals.
Són formades per conjunts de LANs i MANs.
Normalment quan parlem de WAN parlem de xarxes d'operadores, empreses multinacionals, científiques, governamentals, etc.
La seva velocitat de transmissió de dades és menor que la de les LANs.
Permet la connexió amb d'altres xarxes locals, metropolitanes o extenses a través del fil telefònic.
Aquestes xarxes normalment són de caràcter públic.
Les xarxes d'àrea metropolitana permeten assolir un diàmetre entorn dels 50 km. Aquest diàmetre es considera suficient per abastar una àrea metropolitana. Inclouen una ciutat i se'n poden connectar moltes entre si, formant mes xarxes.
Permeten la transmissió de veu, dades i vídeo.
Normalment s'apliquen a nivell corporatiu, per a corporacions que compten amb múltiples dependències en la mateixa àrea metropolitana.
La seva velocitat de transmissió de dades és alta, normalment entre 10 Mbps i 10 Gbps (depenent del medi de transmissió).
Permet la connexió amb d'altres xarxes locals, metropolitanes o extenses a través del fil telefònic.
Aquestes xarxes poden ser de caràcter públic o privat.
Ofereixen una gran qualitat de servei i solen tenir tasses d'error baixes.
WAN (Wide Area Network o xarxa d'Àrea estesa)
És un tipus de xarxa informàtica que destaca per la seva grandària, capaç de cobrir distàncies des de 100 Quilòmetres a 1000, acostumen a traspassar límits municipals, regionals o estatals.
Són formades per conjunts de LANs i MANs.
Normalment quan parlem de WAN parlem de xarxes d'operadores, empreses multinacionals, científiques, governamentals, etc.
La seva velocitat de transmissió de dades és menor que la de les LANs.
Permet la connexió amb d'altres xarxes locals, metropolitanes o extenses a través del fil telefònic.
Aquestes xarxes normalment són de caràcter públic.
INTERNET (xarxa de xarxes)
Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.
És la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals.
Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic com per exemple un ordinador o un telèfon mòbil.
Classificació de xarxes segons la seva velocitat:
Es parla generalment de banda ampla o banda estreta al tipus i velocitat de la xarxa d'accés , és a dir a l’enllaç final entre l'usuari i la xarxa.
La velocitat de transmissió de les dades es mesura en bits per segon (bps).
Tecnologies de la xarxa d'accés:
Fibra òptica.
Cable coaxial.
Satèl·lit artificial.
Cable coaxial.
Satèl·lit artificial.
El parell de coure de la xarxa telefònica tradicional.
Les Comunicacions per línia elèctrica, que utilitzen la xarxa elèctrica de distribució.
Xarxes de banda estreta:
Les connexions de banda estreta a Internet fan referència a un tipus de connexió que utilitza un ample de banda molt reduït,cosa que provoca que la velocitat de connexió sigui de només alguns milers de bits per segon (no supera els 56 kbps) .
La connexió més típica de banda estreta que existeix és la connexió per mòdem telefònic el qual adapta els senyals informàtics produïts per l’ordinador a un altre tipus de senyal que pot ser enviat per la línia telefònica; igualment converteix el senyal que arriba des de la línia telefònica en informació comprensible per a l'ordinador.
Xarxes de banda ampla:
Les connexions de banda ampla a Internet fan referència a un tipus de connexió que utilitza un ample de banda elevat,cosa que provoca que la velocitat de connexió sigui de milions de bits per segon (Mbps) per exemple ADSL a 1,5Mbps o ADSL a 10Mbps.
